És la divisió en sexes una construcció cultural? Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home? La lluita individual de la Raphaëlle Pérez ens parla del canvi col·lectiu que viuen les nostres societats.

Orilo i Arlequina són dues científiques que treballen al "Laboratodelmundorio" el laboratori on tothom treballa en alguna cosa. Tenen un gran repte, preparar el set d'experiments científics més gran del món mundial i universal. Però no poden fer-ho sols... T'atreveixes a ajudar-los?

"Ondina" és un conte musicat i alhora un concert teatralitzat. I és que entre diàlegs i cançons, Les Anxovetes expliquen la història de tres germanes que vivien a la muntanya, però enyoraven molt el mar, ja que havien nascut allà. El seu pare era mariner i va morir en una tempesta mentre pescava. La mare, plena de tristesa, va decidir que ja no volia saber res més del mar i es va endur les seves tres filles a viure a muntanya.

Amb el temps, i decidides a tornar al lloc on pertanyien i fins i tot de fer-se mar endins, les tres germanes s’acomiaden de la mare i de la muntanya i emprenen un viatge cap al seu lloc d’origen tot seguint la crida de les ondines, i d’aquesta manera redescobreixen el món de l’havanera i tot allò que l’envolta: les barques, els mocadors blancs, les tavernes, l’avi que va anar a Cuba, el rom cremat… i moltes coses més!

Koko-Jean & The Tonics us proposa el millor de quatre móns musicalment diferents en una bomba plena de soul, ritme i groove. La banda està formada por Koko-Jean, Anton Jarl, Victor Puertas i Dani Baraldés, quatre dels músics més aclamats per la crítica de l’escena barcelonina.

Com a front-woman tenim a Miss Koko-Jean Davis (ex cantant de The Excitements). Menuda i delicada a primer cop d’ull, no et deixis enganyar per la seva aparença, perque Koko es un remolí a l’escenari. De la mateixa manera que et pot conmoure amb una balada o la cruesa d’un blues, pot fer-te pujar la temperatura en uns segons amb el seu rock’n’roll i soul.

A la bateria tenim a Anton Jarl (Los Mambo Jambo, Rambalaya, Flamingo Tours). La fera que tots coneixem posa potència a cada beat amb el seu estil elegant i a la vegada rocknroller.

Dani “Patillas” Baraldés és el guitarrista camaleònic que et fa vibrar amb els udols de la seva guitarra. És molt probable que l’hagis escoltat amb Los Mambo Jambo o acompanyant a  Dani Nel·lo, La Banda del Zoco, Macaco, Jarabe de Palo o Rulo y La Contrabanda.

I per últim tenim al Hammond a Victor Puertas, un dels blues-men y armonistes més reconeguts de Catalunya. El seu swing i groove és una peça essencial per a aquest grup. El podeu veure tocant blues amb grups com Suitcase Brothers, Big Mama Montse,  Vermut Time i molts artistes internacionals.

Koko-Jean & The Tonics debuten discogràficament el febrer de 2020 amb el seu EP Hairwhip, produït per Dani Nel·lo. Aquest treball de quatre temes té com a objectiu mostrar alguns dels hits creats pel grup que fins ara han fet ballar i cridar els fans als seus concerts.

Un episodi fonamental en la història dels viatges a l’espai i també el relat d’un abús i de les injustícies de la Terra.

Concert de l’alumnat de piano del programa avançat de L’Escola d’Arts en Viu.

L'Escola Sona és la vostra oportunitat per veure l'avanç dels combos de L'Escola d'Arts en Viu. Els combos són les agrupacions d'alumnes a semblança d'un grup de música estàndard, bateria, guitarra, baix, tecles, veus, vents, etc. Us hi esperem!

En aquesta ocasió pujaran a l'escenari els combos NON i Jurassic Band

És la tercera part d'una trilogia basada en la noves formes de colonialisme, la barbàrie sobre el territori i els pobles originaris de Llatinoamèrica i la seva estreta relació amb el desenvolupament de la cultura contemporània.

La pianista, compositora i cantant Sheila Blanco converteix en cançons una selecció de poemes de les millors autores de la Generació del 27.

Acompanyant-se únicament d'un piano, Sheila posa veu i ritme als versos de les poetes Carmen Conde, Ernestina de Champourcin, Concha Méndez, Elisabeth Mulder, Pilar de Valderrama, Margarita Ferreras, Josefina Romo Arregui i Dolores Catarinéu, interpretant una música que aprofundeix en les emocions que impregnen els seus poemaris i que aborden temes universals, personalitzats en les vides de cada poeta com són l'amor, el dolor, l'exili, la bellesa, la pena, el remordiment, etc.

Aquesta proposta poètico-musical pretén donar a conèixer i homenatjar aquestes dones injustament esborrades de la generació literària que les emmarca.

A mi m'interessa el daimon que també és jo, el nostre jo incomprensible, una part de nosaltres que connecta amb l'irracional, amb el misteri, amb allò fantàstic...

Maria La Blanco és cantant, guitarrista i compositora de família gallega i andalusa, nascuda a Barcelona. La seva música presenta una varietat d’influències musicals que transiten entre els ritmes llatins, la música mediterrània i el flamenc, amb pinzellades de bossa-nova o funky. Amb una veu dolça i sensible a la par que potent, les seves composicions parlen sobre històries quotidianes, deixant també un espai per a la reivindicació.  Durant la seva curta trajectòria, Maria La Blanco ja ha compartit escenari i col·laborat amb artistes com Las Migas, Chiki Lora, Pedro Pastor o Maruja Limón.

“Cantautora” (Satélite K, 2020) dona nom al disc debut de Maria La Blanco. Una recopilació d’aprenentatges i vivències transformades en cançons, que tanquen un cicle en forma de disc.

Tots els aforaments estan dissenyats per respectar les distàncies de seguretat. 
Durant la funció, és obligatori l’ús de la mascareta.
Cal rentar-se les mans. Disposem de gel desinfectant.
Cal mantenir la distància de seguretat.
Procura arribar amb 25 minuts d’antelació.

IMPORTANT: Si l'assistència a l'espectacle es veu afectada per un confinament perimetral o domiciliari, es podrà demanar la devolució de les entrades enviant un correu electrònic a info@lacapsa.org, sempre fent la petició amb un mínim de 48 h abans del concert.

Amb Ludwig van Beethoven comença la desaparició del classicisme i el principi del romanticisme. La seva obra, en línies generals, mostra la lluita interior del compositor: la passió, la dinámica, el contrast… elements que per si no són nous, però que en mans de Beethoven es convertirán en pautes pel nou estil musical.

“Fidelio” correspon a una segona etapa de la seva carrera, a un estil de transició on s’observa un canvi de rumb al considerar el classicisme com esgotat, tractant, per sortir del model, de plasmar en la música una sèrie d’emocions de l’ésser humà. Es tracta d’una de les seves obres més representatives, on va parar especial interés en retratar i emfatitzar l’heroisme.

Es tracta d'una òpera en 2 actes, cantada en alemany, que va ser la única òpera escrita pel geni Ludwig van Beethoven, amb llibret de Joseph von Sonnleithner, revisat per Stephan von Breuning i Georg Friedrich Treitschke, basat en el llibret de “Léonore, ou L’Amour conjugal” (1978) de Jean-Nicolas Bouilly.

Aquest producció, enregistrada l’any 2015 en el Festival de Salzburg, compta amb Franz Welser-Möst com a director musical i Claus Guth com a director d’escena i està protagonitzada per Adrianne Pieczonka com Leonore i Jonas Kaufmann com Florestan.

Durant els pròxims mesos, des del Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa, volem donar 'Bombo al circ' amb un seguit de propostes familiars d'allò més circenses. Passin i vegin!

'El Globus vermell' és un espectacle de clown, sense mots i amb molt d'humor, que ens presenta la història de la Mô.

La Mô dorm. La Mô somia. La Mô es desperta i comença un nou dia.
Comparteix amb nosaltres la rutina diària que viu sempre amb alegria. Un amic inesperat pica a la seva porta.
És de veritat o és un desig somiat? Quina alegria aquesta nova amistat! Però l'amic està trist...
Només entre tots el podrem ajudar, t'apuntes?

Una peça misteriosa i ritual, que barreja pensar filosòfic i polític, recursos de comèdia, el romanç pastoral i la gran maquinària barroca, i on es confronten l’Art creat pels homes i les forces tel·lúriques de la Natura.

El gran eriçó viu plàcidament, a l'ombra d’un gran roure, i cuida dels seus, mentre gaudeix del seu raconet de món. Un dia, però, aquesta pau es veurà pertorbada, per l'arribada d'un esquirol amable, trapella i juganer. La seva convivència no serà fàcil. Descobrirem un eriçó esquerp i protector, i un esquirol amb ganes de saber i compartir.

Una de les característiques de les faules és que sempre acaben amb una conclusió moral. Així doncs, de què ens vol parlar La faula de l'esquirol. Amb aquest espectacle, La Baldufa us proposa de pensar, reflexionar i aprofundir sobre la diferència i el mestissatge. L'eriçó i l'esquirol són molt diferents, però tenen infinitat d’oportunitats per aprendre i compartir plegats.

Amb més de 20 anys damunt els escenaris i després de llargues gires presentant els seus anteriors treballs, Pau Vallvé torna a La Capsa per presentar el seu treball titulat "La vida és ara”. El disc se l'ha auto-editat ell mateix i, com ja és tradició en ell, l'ha composat, tocat, mesclat i produït ell sol al seu estudi.

Aquesta vegada però, ha estat en unes circumstàncies una mica especials. El propi Pau ens explica una mica aquest disc i tot el que hi ha al voltant:

"Pocs dies abans del confinament em vaig separar i vaig anar a viure provisionalment uns dies a l’estudi. L’estat d’alarma em va agafar allà i ja no en vaig poder sortir fins al cap de 75 dies. Després d’una primera setmana de confinament una mica claustrofòbica, poc a poc les coses es van anar posant a lloc i vaig poder començar a ordenar pensaments i sensacions i a poder-m'ho mirar tot una mica des de fora. Aquest nou disc n'és el resultat.

El vaig gravar tot jo sol allà tancat amb els instruments que tenia. I va ser la meva rutina i la meva única ocupació en aquells 75 llargs dies. Contràriament al que podria semblar, de tot allò no n’ha sortit pas un disc ni trist, ni fosc, sinó tot lo contrari. Tres mesos al racó de pensar donen per molt! Estic molt content amb el resultat, inclús m’atreviria a dir que més content que mai!

Per una altra banda, feia temps que em sentia una mica encallat en el meu propi projecte, com si m'hagués auto-encapsulat en un estil molt concret que al final no acabava de representar totes les meves cares i actituds ni totes les músiques de les que bec. Així que, com que tenia temps, a mode d'exercici vaig fer un llistat dels tics i característiques del meu projecte. Llavors vaig decidir que havia d'aconseguir eliminar del nou disc el top 5 de la llista, fos el que fos (i que alhora el disc seguís sonant a mi).

El punt 1 va resultar ser L'ÈPICA (que sempre començava a baix de tot, fluix i acabava a dalt de tot, cridant), el punt 2 EL DRAMA (que tot era sempre molt viscut, molt sentit i plorat des del fang), després EL ROCK (que tot acabava tenint un caire de bateria i guitarres elèctriques). També va sortir LA SOBRE-PRODUCCIÓ (que sempre estava tot ple d'instruments, capes de coses, etc) i finalment L'INDIE (aquest encasellament estilístic en que em sentia, que deixava fora la majoria d'estils que m'agraden i que solc escoltar).

Identificar i eliminar tots aquests tics en el nou disc no només ha sigut un repte i un exercici interessant, sinó que a sobre ha sigut molt divertit i alliberador! Així que sí, aquest és un disc sense èpica (les cançons són més aviat estats o habitacions i no pas grans evolucions anímiques), sense drama (tot està narrat des de la distància de qui ha sortit un moment del riu i se'l pot mirar des de fora), sense banda de rock (no he tocat cap bateria ni hi ha cap distorsió en tot el disc), sense grans capes d'instruments (és el disc més despullat que he fet. Tot fet amb una caixa de ritmes, una guitarra i una veu. I molt puntualment algun baix i algun teclat) i definitivament amb molts més estils i sonoritats que de costum (fins hi tot hi ha una bossanova i un bolero!). Però tot i això, el disc segueix sonant a mi. Diria que és un disc que el que mostra és qui sóc i no pas qui voldria ser.

Més que mai. N'estic molt satisfet i em ve molt de gust que surti i tocar-lo en directe!"

El nou disc de Pau Vallvé és el disc d’algú que ha arribat finalment a ser feliç i de cop se n'adona. D’algú que poc a poc ha aconseguit anar-se desprenent de tots els tics que l’encallaven i finalment pot fer un disc sense cridar, sense drames i cantant-te a l’orella que la vida és ara, que mori l’odi, i que, ens agradi o no, som com troncs baixant pel riu. Que mai més vol estar enfadat i que se n’adona que haver arribat aquí deu voler dir que s’ha fet gran. És com el típic moment de lucidesa cannàbica, però aquest cop la lucidesa ve propiciada per la suma de l'experiència acumulada més un confinament solitari i perllongat just en el moment adequat. Un disc important. Un canvi d'etapa.

França, any 1789. L'aristocràcia es delecta, el poble es lamenta. I enmig, es troba el poeta Andrea Chénier. Estimat pels rics per la seva poesia commovedora, en el seu cor continua sent un revolucionari.

“Andrea Chénier”, l'obra més famosa del compositor italià Umberto Giordano, és un brillant i vívid drama històric, alhora que una tragèdia humana d'una intensitat devastadora. Amb el rerefons de la Revolució Francesa, l'atractiu d'aquesta òpera resideix en l'apassionada història d'amor llegit com un thriller històric. L'obra està basada en la vida d'Andrea Chénier, un personatge històric real (un poeta francès que va quedar atrapat en l'agitació de la Revolució Francesa), primer com un ardent defensor i després com una víctima, perseguit sense pietat i finalment enviat a la guillotina.

La música d'Umberto Giordano està carregada d'un entusiasme furiós i d'emocions commovedores. S'entremesclen marxes històriques de l'època anterior a la Revolució Francesa, així com cançons revolucionàries com “Ça ira” i la “Marsellesa”.

Aquest producció, enregistrada l’any 2017 en el Teatro Alla Scala de Milà, compta amb Riccardo Chailly com a director musical i Mario Martone com a director d’escena, i està protagonitzada per Yusif Eyvazov en el paper d'Andrea Chénier i Anna Netrebko com Maddalena di Coigny.

L’òpera “Salomé”, creada per Strauss l’any 1903, va provocar un escàndol quan es va estrenar en Dresden en 1905 i fins i tot va arribar a prohibir-se a Londres, Viena i Nova York. La figura de la princesa Salome, encapritxada de Jochanaan, un profeta empresonat, representava l'epítom de la luxúria pervertida.

La producció representada en el Festival de Salzburg de 2018 està sensacionalment escenificada per Romeo Castellucci i compta amb la direcció musical de Franz Welser-Möst. Debutant en el paper principal, Asmik Grigorian va meravellar als crítics i a l'audiència per igual amb la seva veu infinitament poderosa i les seves fascinants habilitats d'actuació. Grigorian rastreja d'una manera molt sensual el conflicte intern i l'angoixa emocional de Salomé. El seu talent exuberant aconsegueix l'impossible, que és eclipsar a un conjunt que "pot ser considerat perfecte, fins i tot per als estàndards del Festival de Salzburg” (Spiegel Online). Julian Prégardien interpreta a Narraboth amb una veu clara i bella, mentre que Gábor Bretz brilla en el seu paper de Jochanaan. Anna Maria Chiuri va fer un destacat debut en el festival com Herodías i al seu costat, John Daszak és un captivador Herodes.