Fusa Nocta

Fusa Nocta és una de les personalitats més interessants del trap emergent del panorama nacional. Miriam Nares és natural de Gandia i les seves influències beuen d'artistes com Amy Winehouse, Russ, Lauryn Hill, Riahanna, IAMDDB o 50 Cent. La jove trapera destaca pel seu estil personal, la seva veu esquinçada i unes cançons amb un clar missatge feminista i social impregnades de ritmes que enganxen i molt de trap underground com "No Gyals" i "Khalessi". Fusa Nocta és una de les veus emergents més potents del país i té totes les cartes per esdevenir la reina del trap nacional. 

Santa Salut

Influència pel hip hop des de la seva infància, Santa Salut neix l'any 98 a Sabadell. Comença a escriure cançons als 16 anys amb clares referències del rap dels 80, 90 i 00. Trepitja per primer cop l'escenari l'any 2018, reflectint la cultura Hip Hop a les seves cançons que també mantenen una temàtica social, revolucionària i feminista juntament amb ritmes energètics. El 2018 treu la seva primera maqueta "Conversaciones Internas" i publica el single i videoclip "Rap contra el machismo". Santa Salut és sinònim d'actitud, dinàmica i alta expressivitat a l'escenari. 

+ info lacapsa.org 

Atecnològica, artesanal, matemàtica, popular i surrealista. Cinc intèrprets en escena sostenen l'acció, que està basada en la continuïtat, en el flux i en les transformacions que se'n deriven, tal com funciona la natura.

Concert homenatge al cantant i compositor George Harrison. Els Messengers ens conviden a redescobrir el llegat musical de Harrison amb una posada en escena plena de dinamisme.

Després d’assolir més de 70 representacions en la darrera gira, convertint el seu gospel dinàmic, alegre i contagiós en tot un fenomen de masses arreu del nostre país, Barcelona Gospel Messengers torna als escenaris a principis de 2016 amb “Living in the Material World”, una innovadora proposta on porten alguns dels més coneguts temes de GEORGE HARRISON, al seu terreny, embolcallant de jazz, funk i gospel contemporani melodies que han esdevingut ja clàssiques.

Barcelona Gospel Messengers ens conviden a redescobrir no només el llegat musical de GEORGE HARRISON, sinó també el seu llarg viatge a la recerca de la espiritualitat, la pau i l’amor i el seu discurs carregat de consciència social, rememorant-ne el context històric a través una cuidada posada en escena i traslladant aquests valors fonamentals fins als nostres dies, en que es commemoren els 15 anys de la seva mort.

Un sentit homenatge, que ens porta des de els inicis de HARRISON amb The Beatles fins a les seves darreres composicions, on “Here comes the sun”, “My sweet lord”, “What is life”, “Give me love”, “Something” o “While my guitar gently weeps”, i molts d’altres es vesteixen de nous colors, noves sonoritats i tota l’energia positiva, marca de la casa Messengers.

Cançons, textos teatrals i tecnologies avantguardistes per un espectacle multimèdia de poètica sorprenent sobre les emocions i els sentiments que ens produeix el fantasma de la por.

La família Adams sota la mirada de l'associació Hip Hop Prat

Per adquirir les entrades, podeu contactar amb l'associació

Una proposta escènica gestada en tallers i residències a Espanya i Mèxic per desenterrar i fer visibles conflictes que han quedat amagats pel discurs oficial a favor d'una suposada estabilitat política i social al llarg de la historia.

Quartet Casals és un quartet de corda fundat el 1997 per l'impuls de Jordi Roch, director musical de la Schubertíada de Vilabertran i està reconegut com un dels quartets de corda europeus en l'actualitat.

Aquest quartet va ser molt aviat reconegut com un dels quartets joves europeus més extraordinaris. Un any després de la seva formació va rebre el primer premi al Concurs de Música de Cambra Montserrat Alavedra, que es celebra biennalment a Terrassa.

El Quartet Casals compta amb més de vint anys de recorregut musical. D’ençà que van guanyar els primers premis en els concursos internacionals de Londres i d’Hamburg, han estat convidats regularment a les sales de concerts més prestigioses del món incloent-hi Carnegie Hall (Nova York), Wigmore Hall (Londres), Philharmonie (Berlín), entre d’altres. Per celebrar la temporada del seu 20è aniversari, el Quartet Casals va portar a terme un projecte especialment ambiciós: la integral dels 17 quartets de Beethoven, juntament amb sis obres d’encàrrec a compositors contemporanis, i interpretats en ciutats de tot el món.

El més destacat de les seves pròximes temporades inclou el cicle dels 10 últims quartets de Mozart, així com altres projectes centrats en els compositors hongaresos Bartók, Ligeti i Kurtág. El Quartet ha emès 12 CDs amb el segell Harmonia Mundi, amb un repertori que inclou obres d’autors com Arriaga o Toldrà, o d’autors clàssics com Mozart, Haydn, Schubert i Brahms, sense oblidar grans noms del segle xx com Debussy, Ravel i Zemlinsky. El Quartet imparteix classes de música de cambra i instrument a l’Escola Superior de Música de Catalunya de Barcelona, ciutat on viuen els seus integrants.

El cicle 4Raons propicia trobades entre grups de música i col·lectius del Prat de Llobregat, que treballen conjuntament per oferir concerts únics, irrepetibles i amb esperit comunitari. En l'edició de Tardor, La Capsa acollirà les següents actuacions:

• Enric Montefusco ens presentarà en solitari el seu nou disc Diagonal, un àlbum que repensa el concepte de música popular i l'omple de crítica política, econòmica i social.

• Tarta Relena, una de les propostes més sorprenents de l'any. Marta Torrella i Helena Ros només necessiten les seves veus per reinterpretar la música d'arrel mediterrània i fer-la més actual que mai.

• Bingojam: camí de convertir-se en un clàssic del 4Raons, els grups locals Los Albornoces i Paraula de Dona re-versionaran els hits més atemporals fins que algú del públic marqui totes les caselles de la seva butlleta del Bingojam!

• DjSomosTod@s: ressuscitem la vella pràctica de les cançons amb dedicatòria per acabar la nit amb una punxada col·laborativa on tothom pot proposar la cançó que vol que soni.

En aquesta edició de Tardor, des del 4Raons volem reflexionar sobre el paper i la vigència de la música popular, una música que té més a veure amb la col·lectivitat que no pas amb l'autoria individual. Amb aquest objectiu, oferim actuacions que renoven la sonoritat, el discurs i el format de la música popular. Reflexionarem, sí. Ho farem ballant i cantant, per descomptat.

Per què els cereals no s’enfonsen? Per què les zebres tenen ratlles? Les Clinck  troben resposta a totes aquestes preguntes. Un dia però, s'enfronten a una prova.

Edat recomanada: a partir de 6 anys

Els quatre músics de Xiula, després de tant viatjar pel món, decideixen iniciar l’aventura definitiva: un recorregut per l’interior del cos humà on podran
descobrir alguns dels secrets i de les problemàtiques que s’amaguen en cadascun de nosaltres. Un viatge que no deixa de ser la metàfora d’un moment
introspectiu que creiem mes necessari que mai; un aturar-se per respirar, tancar els ulls i mirar cap endins.

L’espectacle és un concert teatralitzat on les noves cançons de Xiula es combinaran amb alguns dels clàssics del grup. A través de la música, l’humor i
acompanyats per projeccions anatòmiques sorprenents, els Xiula s’enfrontaran al sucre, vibraran amb els polls, gaudiran d’una meditació màntrica col·lectiva,
rapejaran sobre la verdura i el peix, i tractaran altres temes que afecten a tots i totes, com els mocs o les pantalles.

Melodies modernes i lletres crítiques en un espectacle interactiu per a tots els públics que us pentinarà els chakres.

En aquesta ocasió, els Flaming Skahers faran un concert dedicat a la figura i música de George Harrison i comptaran amb col·laboracions ben especials!

Per qui no els conegui, The Flaming Shakers neix al Prat, i són resultat d'una obsessió: aconseguir el só dels The Beatles. A base d'hores de disciplina, de provar i provar pedals, amplificadors, guitarres i cordes, han aconseguit ser -  segons la crítica especialitzada - la millor banda tribut a The Beatles d'Europa.

El concert s'emmarca dins del cicle en homenatge a George Harrison, un projecte realitzat conjuntament entre La Capsa, el Cèntric i L'Escola d'Arts en Viu.

La nit del 30 de novembre a la Capsa, mourem tots els músculs del nostre cos gràcies als sons del rhythm & blues més yankee de tota Catalunya.

Començarem amb una classe oberta de blues dance que donarà pas a l'actuació de The Rhythm Treasures,  una banda rhythm n'blues arrelada a la tradició més salvatge de la música popular americana. Amb Myriwam Swanson al capdavant, interpreten un repertori "late fifties" i "earlysixties" visitant alguns temes poc coneguts del gènere.

Ritme calent i voodper a les orelles, actitud descarnada i so rabiós!! Tot acabant la nit amb una sessió de dj's perquè tothom posi la resta a la pista de ball!!

Quan el Gran Timoner ordena exterminar els pardals del país perquè es mengen el gra, una nena, la Ming Li, decideix portar-li la contrària i seguir les directrius del seu cor.

Impulso és una improvisació, una performance, el laboratori de Rocío Molina que s'obre al públic, un work-in-progress dedicat a la relació ball-guitarra, una recerca prèvia, una etapa integrada en el procés de creació

L’evolució de Jash ja està complerta! Tot surt dels pots! Tots els sons de la música pop es difonen com escombraria. De les escombres als cubells, de les reixes al paper higiènic. És un espectacle en el que la invenció es converteix en música i els objectes comuns adquireixen una nova dimensió de fantasia i comèdia. Res és creat o destruït sinó transformat. Però la pregunta és: la música pop és escombraria o és escombraria pop? No et perdis la seva propera “Bogeria”!

Els Jashgawronsky ho han fet durant més de quinze anys! Van sortir de la llunyana Armènia per arribar a l’oest. Una vegada establerts a Itàlia, van començar el seu viatge per Europa en busca de la seva fortuna amb els seus instruments estranys construïts amb material reciclat. Potser la seva música no té recursos, però està plena d’intel·ligència i diversió i ha conquerit el cor de tothom, amb el seu extraordinari aspecte, tan ingenu i confús. Són pallasos, músics, actors i cantants moderns, però també són màscares d’una Commedia dell’Arte evolucionada i moderna.

Guille Milkyway, el nom que hi ha darrera de La Casa Azul, és sense dubte l’artista efervescent, qui ha aconseguit derrocar les barreres del comercialisme, per portar a totes les oïdes el bubblegum, el sunshine-pop, l’europop i tots aquells estils que ronden al voltant de les melodies més boniques i els arranjaments perfectes.

No hi ha comparació possible, la seva identitat és pròpia i inconfusible: Guille Milkyway ha transgredit fronteres entre estils i al llarg dels seus discs d’estudi ha firmat cançons tan rodones, additives i irresistibles com Podria Ser Peor, La Revolución Sexual, El Momento o Nunca Nadie Pudo Volar.  Amb la pista de ball en el punt de mira, però sense oblidar les emocions a flor de pell i la fantasia musical com a motivació. La Casa Azul ha superat el circuit independent per esdevenir cap de cartell dels festivals més importants i posicionar-se al número 1 de les llistes de vendes.

Dues actrius, dues maneres d’entendre la vida i la professió, mirades complementaries que poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se. Se n’acabaran adonant o es devoraran l’una a l’altra?

Espectacle de teatre visual amb màgia, dansa, titelles, ombres, llum negra i circ, inspirat en l'obra d'Alexander Calder. Una explosió creativa en moviment.