Impulso és una improvisació, una performance, el laboratori de Rocío Molina que s'obre al públic, un work-in-progress dedicat a la relació ball-guitarra, una recerca prèvia, una etapa integrada en el procés de creació

V Concert Solidari en benefici de La Fundació Rubricatus, una entitat pratenca que des de 1997 es dedica a promoure i fomentar la integració social efectiva de les persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant la creació de llocs de treball, la inserció laboral i la prestació de serveis de teràpia ocupacional.

Enguany, Rubricatus comptarà amb La Jeb Andrews Foundation Band  una banda pratenca que presentarà temes propis del seu nou disc "Cowboy Strong".

+ info lacapsa.org

L’evolució de Jash ja està complerta! Tot surt dels pots! Tots els sons de la música pop es difonen com escombraria. De les escombres als cubells, de les reixes al paper higiènic. És un espectacle en el que la invenció es converteix en música i els objectes comuns adquireixen una nova dimensió de fantasia i comèdia. Res és creat o destruït sinó transformat. Però la pregunta és: la música pop és escombraria o és escombraria pop? No et perdis la seva propera “Bogeria”!

Els Jashgawronsky ho han fet durant més de quinze anys! Van sortir de la llunyana Armènia per arribar a l’oest. Una vegada establerts a Itàlia, van començar el seu viatge per Europa en busca de la seva fortuna amb els seus instruments estranys construïts amb material reciclat. Potser la seva música no té recursos, però està plena d’intel·ligència i diversió i ha conquerit el cor de tothom, amb el seu extraordinari aspecte, tan ingenu i confús. Són pallasos, músics, actors i cantants moderns, però també són màscares d’una Commedia dell’Arte evolucionada i moderna.

Guille Milkyway, el nom que hi ha darrera de La Casa Azul, és sense dubte l’artista efervescent, qui ha aconseguit derrocar les barreres del comercialisme, per portar a totes les oïdes el bubblegum, el sunshine-pop, l’europop i tots aquells estils que ronden al voltant de les melodies més boniques i els arranjaments perfectes.

No hi ha comparació possible, la seva identitat és pròpia i inconfusible: Guille Milkyway ha transgredit fronteres entre estils i al llarg dels seus discs d’estudi ha firmat cançons tan rodones, additives i irresistibles com Podria Ser Peor, La Revolución Sexual, El Momento o Nunca Nadie Pudo Volar.  Amb la pista de ball en el punt de mira, però sense oblidar les emocions a flor de pell i la fantasia musical com a motivació. La Casa Azul ha superat el circuit independent per esdevenir cap de cartell dels festivals més importants i posicionar-se al número 1 de les llistes de vendes.

Dues actrius, dues maneres d’entendre la vida i la professió, mirades complementaries que poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se. Se n’acabaran adonant o es devoraran l’una a l’altra?

Las Odio va ser el grup que va néixer de la dissolució dels grups Dúo Divergente, Agenes i las Cruces. Les seves components es van conèixer al col·lectiu feminista Sisterhood i posant en pràctica les dinàmiques de feina apreses durant aquella etapa, van decidir posar-se a fer música de nou.

El seu primer treball, "Futuras esposas", va sortir al 2017 i el van presentar per tota la península, arribant per primer cop a la Capsa dins el marc del Ladyfest. Ara tornen amb el seu segon llarga durada, "Autoficción", que es defineix a si mateix com un manifest que apunta amb ironia i crítica el nucli dels problemes d'aquells que ja han complert els 20 però encara no arriben als 40. Parlen des de la reivindicació del feminisme dels desitjos, la impaciència, el capitalisme i la superficialitat. Sigui com sigui, i tot i l'evolució del seu so en aquest segon treball, els dos discos no poden deslligar-se de com viuen o pensen.

Black Islands és un grup que neix a inicis d'aquesta dècada en algun lloc del prepirineu català i amb 4 membres crescuts sota la llum del mediterrani. El seu primer àlbum "Black Islands" va remoure a la premsa musical d'aquest país, i de part de l'estranger; els van descriure com la barreja perfecte entre Pavement, Superchunk, The Jesus and Mary Chain i The Cure, aquell primer disc va ser tot en angles, exceptuant un tall "Reino Animal", que ja anunciava allò que estava per venir.

Després d'un segon disc íntegrament en castellà – del qual se'n va fer un programa especial a Disco Grande -, el tercer llarga durada continua amb la mateixa fórmula però, perfila més el so, les lletres, i la producció – aquest cop a càrrec de Paco Loco – i es consoliden com una de les bandes més sòlides de l'escena independent nacional.

Espectacle de teatre visual amb màgia, dansa, titelles, ombres, llum negra i circ, inspirat en l'obra d'Alexander Calder. Una explosió creativa en moviment.

La Capsa acull una de les dates de la gira europea d'Adam Green, que ve a presentar el seu últim treball,Engine of Paradise.

Adam Green és un artista polifacètic: compositor, cineasta, artista visual i poeta. Va formar part de l’escena antifolk de Nova York al final dels noranta amb The Moldy Peaches, que posteriorment es van fer coneguts arreu gràcies a la banda sonora de Juno. Com a artista en solitari, Adam Green ha gravat 10 àlbums, mlts dels quals han esdevingut èxits de culte. Les seves cançons han estat interpretades per artistes com The Libertines, Carla Bruni, Kelly Willis, Dean & Britta, o Will Oldham.

Les pintures i escultures de Green han format part d’exposicions col·lectives i individuals  a Amèrica, Àsia i Europa. Adam Green, va combinar per primer cop la seva estètica visual, els seus escrits psicodèlics i les seves composicions musicals a The Wrong Ferarri (2010), la primera pel·lícula filmada sencera amb un iPhone. El seu segon llargmetratge, Adam Green's Aladdin (2016),  va ser una pel·lícula de fantasia immersiva protagonitzada per Macaulay Culkin, Natasha Lyonne, Alia Shawkat, Jack Dishel i Francesco Clemente, rodada en la seva totalitat amb una escenografia de paper maixé.  Va ser un èxit de culte instantani, projectant-se a tota la gira de concerts d’Adam Green així com al Museu Andy Warhol de Philadelphia.

El desè àlbum d’Adam Green, Engine of Paradise, és una exploració musical al voltant de temes que ja van aparèixer a la seva novel·la gràfica War and Paradise: el xoc entre humans i màquines, la trobada de l’espiritualitat amb la singularitat i la relació bidireaccional entre la vida i el més enllà. Gravat a Brooklyn per Loren Humphrey, el seu nou disc reimagina l’estil orquestral barroc dels seus treballs dels principis dels 2000 y inclou col·laboracions amb James Richardson (MGMT), Florence Welch (Florence and the Machine) i Jonathan Rado (Foxygen).

El Genio Equivocado torna a la Capsa per celebrar el 10è aniversari d'aquest segell. Venen presentar-nos un cartell amb bandes que desborden força i talent!

Birkins

Quartet de Gran Canaria que ha destil·lat durant tots aquests anys cançons repletes de pop colorista, chanson francesa, rock y psicodèlia, trets característics de les seves cançons, cosa que els ha portat que la seva música sigui etiquetada en alguns mitjans com a neo chanson o nova cançó francesa. El 2017 arribava el seu quart disc "Aquí hay dragones", el seu millor treball fins a la data amb el que ens oferien la sorpresa d'interpretar alguns dels temes en castellà per primer cop. Elegants i foscos, els seus concerts freguen la perfecció. A principis del 2019 tornen amb un sentit homenatge a David Bowie amb convidats de luxe que els va portar a actuar al Primavera Sound.

Algora

Victor Algora presentava el 2017 el seu nou disc, "Folclore del rascacielos", tornant a l'actualitat després d'una aturada amb el seu projecte més electrònic, La Evolución del Hombre al Pájaro. Des que "Verbena" s'edités l'any 2013 han passat gairebé quatre anys. Un treball on les guitarres acústiques es fonen amb els sintetitzadors, i els detalls electrònics es regiren amb el folk i el pop de tota la vida, per a parlar-nos bàsicament de la soledat. El 2018 tornava a l'actualitat després d'editar nous temes que van ser inclosos a la banda sonora de la pel·lícula “Grímsey”  i a finals de 2019 editarà un nou treball més festiu que els anteriors. 

Centauros 

DISCO DRAMA serà un EP sobre la fi del món explicat a la inversa: 
1993, interpretada per Algora, és una distopia postapocalíptica en la que dos amants es retroben després de l'impacte d'un gran meteorit sobre la Terra.
Eclipse Total està interpretada per Alicia Ros (Cariño, El Buen Hijo, Juncal Rivero) i és una cançó-ritual pel momento exacte de l'impacte.
Costa Daurada interpretada per Soledad Vélez descriu els moments previs a l'impacte. En un turístic poble de costa fora de temporada, amb l'atmosfera enrarida, els amants prendran decisions d'última hora.
Futuro, interpretada por Fera + La quiero viva, és una cançó sobre el passat que mira al futur. Només uns quants van poder llegir els senyals salvar-se.  

Pixel de Stael
Pixel de Stael és un duet d'electrònica pop que juga amb el “glitch” dels processos creatius de la producció musical amb dispositius electrònics i informàtics potencialment defectuosos. La filosofia és glitch, optimista i DIY (do it yourself).